Imagina que un dia qualsevol et lleves per anar a realitzar la teva jornada laboral de la manera més honrada possible. Sense més. Imagina que aquesta no la finalitzes, no per una indisposició, ni per desídia o mandra, sinó perquè un complet imbècil que segurament no té papers que ho acreditin però si actituds que ho demostrin, alhora que un encefalograma pla, t’envia a una unitat de cures intensives, amb la cara trencada i múltiples dolors.
Ara, imagina que no pots dormir, que et pauten medicació per anestesiar a un cavall, la teva cara és un quadre i durant setmanes no podràs treballar ni atendre a la teva família.
T’ho imagines? Doncs això mateix li va passar un dissabte qualsevol a la tarda / nit a un taxista de Lloret de Mar, el qual va anar a prestar els seus serveis a uns joves, i al veure l’estat «d’alteració» d’un d’ells, molt amablement els va demanar que baixessin del seu vehicle ja que es negava a fer aquesta carrera.
Obro parèntesi i deixa’m a mi que parli breument de la professió del taxista: Que sents quan veus a gent fent ‘autostop’? Sincerament… Puges a desconeguts en un espai tan reduït i íntim com és el teu cotxe? Si!! ells ho fan a canvi d’un sou, però només faltaria! Doncs una cosa així han de sentir a cada servei, amb el dubte de qui pujarà. Seguim…
La reacció del jove (que ningú li digui nen si us plau) seria d’allò més comú si visqués en alguna urbs d’un país tercermundista, ja que li va propinar un cop de cap al nas i diversos cops de puny, deixant al taxista atordit i amb abundants hemorràgies per tota la cara, però des del meu punt de vista, no crec que sargeixi mitjons i no pugui menjar tres i quatre vegades al dia.
Minuts després aquest últim va començar a convulsionar i una tercera persona va aconseguir que no es vingués la tragèdia i s’ofegués. Podríem dir que li va salvar la vida? No ho sé. Podríem dir que l’agressor li va poder treure? Tampoc ho sé. El que pot generar dubtes és si -tirem d’ironia- en un país subdesenvolupat en lloc d’aplicar la justícia que tenim, s’aplicaria un altre tipus de «pena» o «sentència», el que vulgarment es coneix com «ull per ull i dent per dent «.
Sincerament tampoc em sembla el més correcte, però el que està vivint aquest pare de família, no hi ha diners ni presó que ho arregli.
Estiguis d’acord o no, amb les meves paraules, en moltes ocasions vulgars i desagradables, què consideres que seria el més just en aquest cas? La presó és suficient? ¿Els diners ho soluciona? ¿Mereix una oportunitat l’autor?
